A Catalunya, la Xarxa Natura 2000 conté més de 85.000 hectàrees marines

30/05/2014

Redacción Línea Verde

Amb la gran ampliació aprovada per la Generalitat l´any 2006 es va constituir la xarxa Natura 2000 a Catalunya tal i com la coneixem ara. L´objectiu principal d´aquesta xarxa europea d´espais naturals protegits és la de conservar els principals ambients naturals i seminaturals i les espècies més significatives del territori europeu. En el cas marí i costaner, en la declaració dels espais de la xarxa com a Zones Especials de Conservació (ZEC) que es troba ara en exposició pública, hi figuren fins a 17 hàbitats i 6 espècies d´interès comunitari, sense comptar les nombroses aus marines.

Un dels avenços importants assolits el 2006 va ser el d´ampliar la xarxa d´espais naturals protegits a determinats ambients que tradicionalment hi eren orfes. En aquest cas, es tracta dels ambients marins que van passar a tenir fins a 85.000 ha distribuïdes en 12 espais. D´altra banda, també destaquen per la seva importància els espais costaners, entre els quals juguen un paper molt rellevant per a la conservació del patrimoni natural de Catalunya els aiguamolls litorals, com poden ser els Parcs Naturals del Delta de l´Ebre, dels Aiguamolls de l´Empordà o les reserves del Delta del Llobregat. També són destacables altres espais naturals protegits com el Cap de Creus o el Massís de Cadiretes. Entre els elements més destacables que cal protegir es poden esmentar els alguers de posidònia, les llacunes costaneres o tots els ambients lligats als sistemes dunars, molts d´ells característics de la Mediterrània. Pel que fa a les espècies -recordem que les aus no han estat incorporades en aquest document- caldria destacar al tortuga babaua o el dofí mular, així com els peixos propis de les llacunes litorals, el fartet i el samaruc o els peixos anàdroms, com la llampresa de mar o la saboga. 

L´instrument de gestió que s´aprova juntament amb la declaració d´aquests espais com a ZEC diagnostica l´estat de conservació d´aquests elements d´interès comunitari i proposa un seguit de mesures de gestió de possible aplicació en ells. En el cas dels espais marins, es destaquen les activitats recreatives, com el fondeig d´embarcacions, o algunes pràctiques pesqueres concretes com els principals factors que poden posar en risc la conservació d´aquests elements. No obstant això, aquest tipus d´activitats són plenament compatibles si es prenen determinades precaucions. En el cas dels espais litorals, són especialment rellevants les mesures orientades al manteniment de la qualitat de les aigües i el règim hídric de les llacunes costaneres, així com les mesures per a evitar l´erosió o la destrucció dels sistemes dunars.

L´aplicació de les mesures previstes en l´Instrument de gestió per part de tots ajudarà a conservar -i recuperar allà on s´escaigui- aquest patrimoni col•lectiu del qual tant ens beneficiem.