Afectacions de la pesca en el corall vermell
Les poblacions corall vermell (Corallium rubrum) presenten colònies de talla petita degut a la sobrepesca que han patit durant molts anys. Tanmateix, l’orografia submarina dels parcs naturals del Cap de Creus i Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, amb una nombrosa presència de coves i túnels, i la gran quantitat de matèria orgànica que hi ha a les seves aigües, proporcionen unes condicions úniques per al desenvolupament de poblacions de corall vermell a poca fondària, fet poc freqüent a la Mediterrània.
En general les poblacions de corall al Cap de Creus es troben a fondàries a partir de 25-30 metres i en molts casos a profunditats majors de 35 metres, que és quan el tipus de substrat canvia i apareix un fons calcari on es desenvolupa el coral·ligen, hàbitat típic del corall vermell. A més, aquí les colònies majoritàriament es troben en esquerdes i/o molt amagades, distribució força comuna en les poblacions sotmeses a una forta pressió pesquera. En canvi les poblacions del corall al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es troben a menys fondària, degut principalment a l’orografia de les Medes i la influència del riu Ter, però també per la prohibició de la pesca que ha permès que es desenvolupin les colònies en moltes indrets en llocs més accessibles i visibles.
L’estudi mostra, en general, les poblacions de corall vermell al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter presenten un millor estat de conservació que les del Parc Natural de Cap de Creus. Les estacions amb una menor freqüentació tenen una major tendència a millorar, encara que de moment cap presenta les talles esperades després de més de 30 anys de protecció. Medallot és l’estació amb una biomassa més elevada, però caldrà esperar més temps per veure l’efecte real de la Reserva Integral.
Pel que fa al Parc Natural de Cap de Creus, en general les poblacions presenten una biomassa molt menor i s’observen colònies de talla petita. Destaca l’estació de l’Encalladora amb talles molt més grans, tot i que una baixa biomassa degut al baix nombre de colònies. L’estació de la Massa d’Or destaca per presentar més d’un 60% de colònies amb signes de pesca. La mortalitat se situa entre l’1,35% observat a l’estació del Gat, i menys de l’1% de Forcats i Falconera.
Impacte del submarinisme i canvi climàtic
L’estudi de l’evolució de brizous permet mostrar l’afectació d’activitats com el submarinisme i l’augment de la temperatura degut al canvi climàtic. Els resultats d’enguany del seguiment de les poblacions dels briozous (Pentapora fascialis iMyriapora truncata) han mostrat diferències notables entre el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i Baix Ter, i el Parc Natural de Cap de Creus. Al primer, les densitats de briozous han variat notablement entre estacions, observant-se un patró clar en el que en totes les estacions on hi ha una major freqüentació de submarinistes l’abundància de colònies de les poblacions de briozous són molt baixes, mentre que a les estacions de control de zones poc freqüentades les densitats són superiors. A les zones freqüentades per submarinistes han desaparegut un major nombre de colònies, per sobre del 50%, concretament les més grans i més exposades al contacte, evidenciant l’efecte erosiu dels submarinistes a les zones més visitades.
No obstant això, l'equip expert indica que no es pot atribuir aquest descens únicament a la pràctica del submarinisme, ja que analitzant la sèrie temporal, es pot observar que hi ha hagut una disminució progressiva en totes les estacions, amb episodis de mortalitat marcats l’any 2015, coincidint amb temperatures molt elevades i un episodi de proliferació d’algues filamentoses.
L’estudi també constata l’efecte del submarinisme a les coves. Així, els científics han detectat acumulacions d’aire respirat als sostres, a més d’un important efecte erosiu sobre els fons, comparant l’estat actual amb fotografies de l’any 1978 de es mateixes zones, on hi havien comunitats molt ben desenvolupades que ara han desaparegut.